Benvinguts a la web de la Fundació Altarriba al Garraf - Penedès, dirigida a tots aquell s amants dels animals que es preocupen pel seu benestar i que lluiten per a que s'aconsegueixi acabar amb el maltractame i les injustícies. En aquesta web, protectora d'animals, podrà adoptar un gos, un gat, un cavall o be apadrinar-los (també un ximpanzé!), obtenir informació sobre l'estat de la protecció dels animals a les comarques del Baix i Alt Penedès i del Garraf, col·laborar amb nosaltres o fer-se voluntari. Tota l'activitat i els compromisos d’ Altarriba al Garraf-Penedès es demostra als projectes realitzats i en els que estan en curs.

El nom de Altarriba, que vol dir "ribera alta", procedeix d'una casa forta, un "domus", que data de l'any 1175, i va ser fundada pels cavallers Vermei i Berenguer, qui van adoptar aquest cognom. Aquesta casa, que avui segueix en peu, està situada a la vora de la Plana de Vic, entre les localitats de Caldetenes i Sant Julià de Vilatorta, en la comarca d'Osona. Allí va viure durant molts anys Gloria Casas, presidenta de la nostra Fundació qui, al fundar la nostra entitat no va oblidar que va anar en aquest lloc on va recollir els primers animals abandonats que va emparar. El nom de Altarriba, que pel que sembla va donar origen a aquest cognom, figura en diferents enciclopèdies espanyoles, on es fa esment de la seva història i a les guerres que els seus cavallers van protagonitzar en la comarca, així com en l'Arxiu Històric de Catalunya. Avui és també, com sabem, el nom de la nostra Fundació, des de la qual treballem i vam lluitar per la vida i el respecte que es mereixen els animals, perquè sabem que fent-lo així protegim i vam respectar igualment la nostra condició humana.

La Fundació Altarriba no rep cap subvenció pública der cap tipus.

Més de 650 animals entre gossos, gats i algun rosegador acollits i donats en adopció mitjançant contracte, des de la constitució de la delegació al 2002. Al 2004 gracies al suport de la ciutadania amb una recollida massiva de signatures, varem aconseguir el no sacrifici a la gossera de Vilanova, en funció de les dades de sacrificis anuals, proporcionades pel propi regidor Joan Benet, el numero d’animals que es varen salvar des de maig de 2004 a gener de 2007 (entrada de la prohibició legal del sacrifici), va ser de 420 x any, donant un total de aproximadament 1.200 animals.

La plana web de Altarriba Garraf arriba mensualment a les 9.000 visites , 9187 visites,  44.832 planes visitades i 144.026 accessos.

http://www.mrunix.net/webalizer/

Altarriba Garraf-Penedès té un principi bàsic fonamental i senzill, que és que la responsabilitat dels animals, perduts o abandonats, la tenen per llei els ajuntaments. Són ells els que disposen dels recursos per fer les coses d’una manera o d’una altre, de fet són els únics que veritablement poden incidir de forma notable sobre els animals de companya. Les protectores podem fer actuacions que no passen de ser testimonials o que poden servir d’exemple, tal o qual gosset, tal o qual colònia de gats, campanyes d’adopció, de civisme etc...en aquest sentit i sense dubte Altarriba es la que ha invertit més recursos i més a fet a les nostres comarques. Però sense canviar, o al menys intentar-ho, les coses als ajuntaments i a la societat, no podrem fer en realitat gaires coses per ells.

Publicada al Diari 3devuit 10/08/10, Vilafranca del Penedès 

Paraules a un mitjà comarcal dites recentment  pel gerent de la Mancomunitat Penedès-Garraf el senyor Frederic Ràfols, al mateix article la directora del CAAD (Centre d’Acollida d’Animals Domèstics), la senyora Beatriz Pina… `la decisió de practicar l’eutanàsia és tècnica i a vegades s’ha de fer perquè els animals han contret malalties infeccioses, mai a animals sans’. Però en poques setmanes alguna cosa ha canviat a la comarca, perquè sembla que  ja ningú dubta  que els gossos i gats es sacrifiquen al CAAD de la Mancomnunitat.

I  n  f  o  r  m  e 

El CAAD de la mancomunitat diu que no sacrifica però ho fa masivament. 

Els titulars del servei de recollida dels animals són els ajuntaments 

Nombre de animals i dades econòmiques del CAAD 

El CAAD no dona la informació pertinent als ajuntaments 

Els ajuntaments demanen informació al CAAD de la Mancomunitat 

Es legal demanar els numeros de microxips dels animals adoptats 

Falten a la veritat descaradament 

La Mancomunitat no vol donar els números de microxip  

La delegació del Alt Penedès demana entrevista amb l'alcalde de Vilafranca 

La delegació al Alt Penedès de Altarriba demana a l'ajuntament de Vilafranca del Penedès informació dels animals recollits pel CAAD de la Mancomunitat  

La delegació al Garraf de Altarriba demana per instancia informació a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú 

Carta enviada al president de la Mancomunitat  

Altarriba demana una moció de forma simultània als 6 municipis del Garraf.  

28 entitats protectores donen suport  

Som dels últims països de la Unió Europea en tenir una llei de transparència y accés dels ciutadans a la informació, encara que aquesta, per que sembla, ja hi es marxa i farà, al contrari que l’actualitat, que la norma sigui la publicitat de la informació i l’excepció les restriccions a facilitar-la. Que faran alguns responsables municipals aleshores?. Altarriba ha demanat per instancia informació tan rellevant com si Vilanova ha demanat moratòria per poder sacrificar animals al 2010, o quans animals han estat donats en adopció o sacrificats o de quina informació disposa l’ajuntament dels seus animals recollits pel CAAD de la mancomunitat al 2009 i 2010, i molt recentment on és aquest suposat lloc de repoblament de coloms (els 10.000 agafats al 2009) tal i com es anunciar a tota plana al Diari, d’això i més, ens contestem simplement que ‘vostès no són part interessada i per tant no tenen accés a aquesta informació’, recordem que tot això es paga amb diners públics, es a dir, som una entitat legalment col·laboradora de la Generalitat, inscrita legalment a Vilanova i la Geltrú com entitat protectora d’animals i resulta que NO SOM part interessada en temes d’animals.

Estem ja en tràmit electoral municipal, les peces i els jugadors van prenent posicions, això vol dir que d’aquí poc haurem d’escollir als nostres futurs representants. En realitat, seran els mateixos que ara, només escollirem el seient que pertoca a cadascun d’ells. Nosaltres per definició no entrem en política, la protecció animal és un assumpte totalment transversal i molt personalitzat, de manera que en uns llocs tal partit és sensible i en altres pobles o ciutats al mateix partit, li importa un pebrot i mig. Això per a nosaltres representa una gran sort, almenys en unes eleccions municipals, ja que per damunt dels tòpics més que típics dels programes dels partits, bonics al paper però que posteriorment i durant els següents

A Vilanova i la Geltrú.

Mars de 2010, Altarriba per escrit i en persona, directament al cap de Medi Ambient el senyor Josep Anton Herrera, proposa als serveis tècnics de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú encarregar-se de la colònia dels gats del cementeri. Es va parlar també amb gerència de la empresa concesionaria Serveis Funeraris Integrals, ja que un dels seus empleats es dedicava a treure el menjar que una voluntaria els deixava.

Altarriba es va a oferir esterilitzar gratuïtament tota la colònia a canvi de que aquesta sigues considerada com tal, a més oferia un sistema perquè els gats no entressin majoritàriament al interior del cementeri.

Resultat... segons la empresa varen tenir reunió amb el cap de medi ambient i els va comunicar que ho estudiarien.... 6 mesos després encara s’ho estan estudiant...

Que no vagi ha passar com als pobres gats del cementeri de Salamanca...Les imatges donades pels nostres companys de la protectora de Salamanca, poden oferir molt la sensibilitat.

I han links per enviar emails de protesta...

 A Vilanova i la Geltrú els serveis tècnics amenaçen i menteixen als ciutadans en relació a la gestió de les colonies de gats de la ciutat i no és la primera vegada. Hem demanant explicacions al cap de medi Ambient el senyor Josep Herrera  i hem fet una carta al director de queixa que el Diari de Vilanova no ha considerat oportú publicarla.

                                                      En Vilanova i la Geltrú 12 d’agost de 2010

Senyor Cap de Medi Ambient

Copia al senyor Alcalde de Vilanova i a la senyora regidora de Medi Ambent.

El peor pecado para con nuestras criaturas amigas, no es el odiarlas, sino ser indiferentes con ellas, esa es la esencia de la inhumanidad.

:. George Bernard Shaw

JA TENIM RESPOSTA de la regidora de Medi Ambient i participació senyora Iolanda Sánchez (ICV).

ALTARRIBA NO TÉ LA CONDICIÓ DE PART INTERESSADA I PER TANT CAL DESESTIMAR LA PETICIÓ DE INFORMACIÓ.

Després de les informacions absolutament desmesurades sortides aquest passat divendres 16 de Juliol, al Diari de Vilanova, totalment plena de exageracions indegudes, amb indicacions de malalties que no només no es produeixen al continent europeu, sinó que a mes la font principal de propagació no són els coloms si no, per exemple, els ratpenats.

Aquestes informacions les considerem totalment irresponsables i totalment impròpies de un mitja de comunicació seriós com el Diari de Vilanova, no només es qualifica de criminals als coloms sinó també les persones que els respectem. No presenten cap estadística de sanitat per que simplement no existeix, si el problema es tan greu per que no existeix, a la generalitat, ni un sol informe dels molt que paguen els ciutadans a preu d’or, dedicat a la suposada problemàtica. Sembla per tant que no existeixen més problemes a la ciutat de Vilanova o al Garraf i que  els pobres coloms són els responsables de tots els mals, ja no tenim crisis económica?.

Per que sembla de res serveixen les propostes que es van fer ja fa 5 anys... simplement no escolten i pitjor ni els interesa.... 

Altarriba ja va denunciar aquests fets al 2005...

5 anys després per que sembla aquestes actuacions no donen resultats i en canvi continuen...

i en algu medi local de premsa les donen gairabé per excelents i necessaries per a que els nens de Vilanova no pateixein malalties.

Tot plegat molt vergonyós.

Captura de coloms a la plaça de las Neus a Vilanova

Diuen que les portaran a un lloc de repoblament AIXÒ ES MENTIDA

(No diuen on encara que ho em demanat)

Veure noticies i informe de Altarriba Garraf presentat a l'ajuntament..

•  Amb data d'aquest article 2 mesos de edat.
• Totalment sans, desparasitats i criats amb llet materna amb totes les defenses.
• Molt afectuosos.
• Mengen sols i utilitzen la seva caixa de deposicions.
• Garantia d’assistència veterinària de  4 mesos.
• Adopció gratüïta.
• El blanc es femella i l'atrigrat mascle.
• També tenim un altre més petit 'super afectuoso' mascle blanc i gris (no atigrat) i 3 més de menys d'un mes : 2 blancs i negres i altre totalment blanc.

La delegació al Garraf-Penedès de la Fundació Altarriba va denunciar el passat 23 de maig al SEPRONA el estat molt i molt penós en la que es trobava un petit gos de raça bulldog francès. El Gos es trobava a la terrassa d'una vivenda d'un pis i era perfecta,ment visible des de el carrer a la ronda ibèrica.

Varem fer les degudes fotos i vídeo i per 2 dies varem comprovar que el gos no es movia d’allà. Amb l’informe varen donar avis al SEPRONA que va actuar d’immediat, comprovant les dades i gestionant el corresponent decomís amb l’ajuntament de Vilanova. Altarriba va comunicar al SEPRONA la nostra intenció de, donat l’estat de l’animal, ocupar-nos nosaltres del decomís (el gos estaria en un ambient familiar), però els serveis tècnics de la regidoria de Medi Ambient es varen negar i el gos finalment ha anat al CAAD de la manconunitat en Vilafranca. L’argument esmentat va ser que ‘si volen el gos que l’adoptin’, lamentablement fins que no acaba el procediment del decomís els animals no es poden donar en adopció i això aquestos serveis tècnics dirigits pel senyor Josep Herrera ho saben perfectament,

Lamentem aquesta decisió no ens preocupa l'estat particular d'aquest gos, ja que sabem perfectament que estarà, al contrari que altres cents i cents que han estat sacrificats, molt bé cuidat per la senyora encarregada del CAAD la senyora Beatriz Pina, que de segur anirà dient que es un gos d'Altarriba quan la veritat es que el cap de Medi Ambient ens va negar el decomís legal. De fet té al centre uns pocs gossos de edat avançada només per dir que no es sacrifiquen sistemàticament els animals si son majors, però només cal mirar a la plana del CAAD quins animals han estat adoptats aquestos anys per veure la realitat.

No obstant això demanem que si hi ha alguna persona  que vol adoptar aquest gos que ho comuniquin al CAAD molt millor per email.

This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it

Donat que feia dos anys que la caravana quiròfan d’esterilització de colònies de gats in situ, que va construir la delegació, no es movia per falta de pressupost per pagar l’equip veterinari. Hem decidit que li faria molt més profit al Jose. Al menys té aigua corrent, calefacció, aire condicionat, nevera i un sostre segur... la seva petita ‘chabola’ a on ha viscut els últims 4 anys ja no existeix.

Menos hombre y más perro

Uzka era una perra mal hecha, cabeza grande sobre un cuerpo mediano, se marcaba su origen totalmente callejero, producto de aquellos cruces esporádicos de una perra seguida de muchos perros. A pesar de sus orígenes Uzka era una perra sociable con los humanos, los instintos de su especie, de convivencia durante miles de años con los hombres, marcaban fuertemente su carácter, también lo hacían los maltratos recibidos, con un tira y afloja cuando te acercabas, dos pasitos para adelante, uno para atrás, esta fue su tónica de comportamiento los primeros días.

Uzka apareció un buen día en la casa donde residíamos los miembros de la expedición arqueológica en Termez (Uzbequistan). La casa tenía un gran patio central abierto a la puerta, y por él, Uzka un día entro en nuestras vidas. No parecía que fuese la primera vez, esta residencia la usan distintos grupos internacionales, justo antes que nosotros había venido un equipo japonés, Uzka alguna cosa debió obtener, pero tampoco mucho pues su timidez extrema demostraba que, en su anterior visita, no debió de ser demasiado bien recibida.

  Ajunda'ns......  

La historia de la delegació a la premsa. Diari de Vilanova any a any....

La principal característica d'aquest projecte es que no es tracta d'una campanya temporal o d'estiu, sino que vol enfrentar-se al greu problema de l'abandonament en el seu estadi més inicial, es a dir quan el problema encara te solució, tot i considerar-lo com nostre i per tant, lluny de fer una campanya simplement moralista  típica i tòpica a on es reparteixen uns quans papels i list,  s’ha dissenyat un projecte en que la pròpia delegació d’Altarriba es compromet en treball i també en despesa econòmica. Hem considerat lògicament, en el projecte, un missatge que vol ser  moralista, però també amb uns continguts i un desenvolupament absolutament pràctics. En aquest sentit es proporciona diferent  informació, però també un suport i unes solucions que implica un elevat compromís per part de la delegació, dintre del seu esperit de servei als animals i als seus companys humans.

Aquesta ponencia va ser presentada al Curs d'estiu de la Universitatd de Barcelona 2009. Autor Dr. Víctor Pinto

Animals, Protecció, Societat i Natura.

Organitzat per la Fundació Altarriba en Garraf-Penedès

>Descarregar arxiu de presentació Powerpoint 14,3 Mb

Aquesta ponencia va ser presentada pel delegat al Garraf i Penedès de la Fundació Altarriba, al Curs d'estiu de la Universitatd de Barcelona 2009.

Animals, Protecció, Societat i Natura.

Organitzat per la Fundació Altarriba en Garraf-Penedès

Descarregar arxiu de presentació Powerpoint 49,9 Mb.

Una veïna de Vilanova denunciada per Altarriba Garraf al 2005 al jutjat nombre 1 de Vilanova, admès a tràmit al 2007, ha estat condemnada a 3 mesos de presó i a pagar les costes del processament i del judici, per maltractament animal. Al judici, celebrat el passat setembre, la acusada va admetre els càrrecs de qui se l’acusava i la sentencia, per tant la sentencia no ha estat raonada per la Jutgessa i a més no te cap apelació. A la sentencia es descriuen els següents fets :

Text literal de la sentencia :

Los hechos con cuyo escrito de calificación la parte acusada presta su conformidad, por lo que se estiman PROBADOS, son los siguientes:

“Se dirige la acusación contra, XXXXXXX, mayor de edad, en cuanto nacida en 10 de Abril de 1923 y sin antecedentes penales, quien, sobre las 11:15 horas del día 11 de abril de 2005, en el jardín público de la plaça de les Acacies de Vilanova i la Geltrú, introdujo en una bolsa cuatro gatos de unas 2 semanas de vida aproximadamente que se encontraban en el citado parque y, con ánimo de causarles la muerte y consciente del sufrimiento que les iba a originar, golpeó brutalmente la bolsa contra el suelo. La acusada continuo golpeando la bolsa con los gatos en su interior, a pesar de que Dª XXXXXX, que estaba observándola desde el balcón de su casa, le recriminaba su actitud.

Zona entre Martí Torrens i Plaça de la Regenta

En la zona del Torrent aquesta zona uns malànimes estan matant els gats de carrer mitjançant els seus gossos, que els deixant solts i els llançant als pobres gats que moren a mossegades.

Els gossos així entrenats per matar animals poden ser molt perillosos i poden mossegar a persones principalment nens petits. Descripció d’aquesta gent (que actuen per separat) :